La caiguda del tsarisme a Rússia (1905-1917)

A principis del s. XX, Rússia era un imperi que aplegava un gran nombre de pobles i centenars de llengües diferents.

  • Econòmicament, era un país agrícola, tot i que a les darreries del s. XIX havia construït una base industrial gràcies als capitals estranger, francès especialment. Per tant la major part dels russos eren pagesos pobres, encara que els obrers industrials eren nombrosos a Sant Petesburg i a Moscou.
  • Políticament, tenia un sistema polític absolutista (autocràtic), on el tsar tenia un poder gairebé absolut. Aquest poder descansava en l’església, l’exèrcit i la burocràcia.

Existia una oposició política, durament reprimida, que intentava posar fi a l’absolutisme. Els atemptats eren constants, el mateix tsar Alexandre II va morir víctima d’un atemptat anarquista l’any 1881. A principis del segle XX hi havia tres partits importants:

  • Partit liberal (K.D.): format per classes mitjanes urbanes, que volien convertir Rússia en un país modern, amb una monarquia constitucional, semblant a la britànica.
  • Partit Socialrevolucionari: que volia col·lectivitzar les terres dels grans terratinents. Els seus seguidors eren fonamentalment pagesos pobres i intel·lectuals.
  • Partit Socialdemòcrata: d’orientació marxista, adherit a  la Segona Internacional. Els seus militants eren obrers industrials. Al 1903 va sofrir una divisió entre: menxevics més moderats i bolxevics, que sota el lideratge de Lenin, que volien dur a terme  una revolució que acabés amb el capitalisme i instaurés la dictadura del proletariat.

Revolució de 1905.

A principis de 1904, Japó i Rússia van entrar en guerra pel control de Manxúria i Corea, territoris que les dues potències es disputaven des de feia anys. La guerra es va allargar fins a l’estiu de 1905 i Rússia va ser derrotada de manera humiliant, posant de manifest l’endarreriment del país. Les classe populars van patir els estralls de la guerra i la derrota (encariment del cost de la vida, vides humanes). La situació va provocar un fort descontentament popular que va cristalitzar en una manifestació pacífica el gener de 1905 de més de 200.000 persones que dirigint-se al Palau d’Hivern de Sant Petesburg (residència del tsar) pretenien fer arribar a Nicolau II un seguit de peticions laborals (jornada de vuit hores, millores salarials) i democràtiques. La resposta del govern va ser fer foc contra els manifestants, causant una carnisseria on van morir dones, nens i homes, en el que es va conèixer com el Diumenge Sagnant.

L’onada de protestes es va intensificar a tota Rússia, els pagesos ocupaven les finques dels terratinents, els obrers paralitzaven les fàbriques a les ciutats. La situació va ser tant crítica que el tsar va concedir certes llibertats (Manifest Imperial, octubre de 1905) i va convocar eleccions per elegir una Duma o parlament. Passades les protestes Nicolau II va incomplir els seus compromisos  i va tornar a governar de forma autocràtica.

Vídeo: La revolució de 1905.

Revolució de febrer de 1917.

 L’any 1914 Alemanya va declarar la guerra a Rússia (1ª Guerra Mundial), que era aliada de Sèrbia  i França, tot i que al principi la reacció russa va desorientar als alemanys, ràpidament les constants derrotes de l’exèrcit rus van posar de manifest que ni l’economia ni l’exèrcit russos estaven preparats per la guerra.

Les constants derrotes militars i el descontentament popular davant el continuat encariment dels productes de primera necessitat van provocar la unió de la burgesia liberal, amplis sectors de  l’exèrcit i les classe populars en un moviment revolucionari que demanava l’abdicació del tsar.

Comença un procés revolucionari que acabarà provocant l’abdicació de Nicolau II:

  • Manifestació de Petograd (Sant Petersburg) 23 de febrer de 1917. Sota el lema pau i pa es reclamava la fi de la guerra i del restriccions en els aliments de primera necessitat.
  • Vaga general i motins en els quarters, les tropes es van negar a disparar contra els vaguistes. (25  i 26 de febrer).
  • Creació d’un govern provisional (27 de febrer), liderat per Kerenski  socialista revolucionari moderat. Nicolau II abdica i es crea la República russa. El govern de Kerenski format per liberals i socialrevolucionaris continua la guerra, fet que provoca més descontent popular.
  • Cartell: Tot el poder pels soviets. Font: https://www.taringa.net

    Cartell: Tot el poder pels soviets. Font: https://www.taringa.net

    Creació de soviets (consells) de obrers, camperols i soldats per tot el país, aviat es formaran unes  milícies armades la Guàrdia Roja. Els soviets acaben recolzant les posicions bolxevics que demanen la sortida de lla guerra, millora de les condicions de vida dels obrers, repartiment de terres entre els camperols i reconeixement de les minories nacionals.

Revolució d’octubre de 1917.

Cartell: Partit i Lenin germans bessons. Font: https://www.taringa.net

Cartell: Partit i Lenin germans bessons. Font: https://www.taringa.net

Lenin havia tornat de l’exili i liderava el partit bolxevic, la seva estratègia és l’assalt al poder. A l’abril de 1917 publica les seves famoses Tesis d’abril on planteja la ruptura amb el Govern Provisional i la necessitat de passar d’una revolució burgesa a una revolució socialista que permetés l’accés al poder dels obrers:

Extracte de les Tesis d’Abril de Lenin (3 d’abril de 1917): 

  1. La nostra actitud envers la guerra  […] que no admet cap concessió per petita que sigui. El proletariat només podria donar el seu consentiment a una guerra revolucionària […] a condició que es garantís:
    1. El pas del poder a mans del proletariat i dels elements pobres de la pagesia.
    2.  La renúncia efectiva, i no de paraula, a totes les annexions.
    3. La ruptura completa amb tots els interessos del capital.
  2. Cartell: "Tot el poder pels soviets". Anys 20. Font: http://www.huffingtonpost.es/

    Cartell: “Tot el poder pels soviets”. Anys 20. Font: http://www.huffingtonpost.es/

    La peculiaritat del moment actual a Rússia és el pas de la primera etapa de la Revolució, que ha donat el poder a la burgesia […], a la segona etapa, que ha de posar el poder en mans del proletariat i dels sectors més pobres de la pagesia.

  3. No donar cap tipus de suport al Govern Provisional i demostrar la fal·làcia de les seves promeses […].
  4. Reconèixer que en la majoria dels soviets de diputats obrers el nostre partit està en minoria. Explicar a la massa que els soviets de diputats obrers són l’única forma possible de govern revolucionari […].
  5. No a una república parlamentària sinó a una república dels soviets de diputats obrers […]. Supressió de la policia, de l’exèrcit i del cos de funcionaris […]. Elegibilitat i revocabilitat de tots els funcionaris, el sou dels quals no ha de ser superior al salari mitjà d’un obrer.
  6. Confiscació de totes les terres dels terratinents. Nacionalització de totes les terres del país, que quedaran a disposició dels soviets locals de diputats d’obrers agrícoles i pagesos.
  7. Fusió immediata de tots els bancs del país en un banc nacional únic, sotmès al control dels soviets […].

Font: Bloc Sapiens.cat.

Els esdeveniments es precipiten:

  • Cartell: Seguiu el verdader camí. camarades. Anys 20. Font: http://www.huffingtonpost.es/

    Cartell: Seguiu el verdader camí. camarades. Anys 20. Font: http://www.huffingtonpost.es/

    Insurrecció popular al juliol de 1917. Fracassa i Lenin s’exilia un altre cop.

  • Cop d’estat del general Kornilov (conservador) al setembre de 1917. Fracassat gràcies a l’ajuda dels bolxevics.
  • Insurrecció armada ordenada per Lenin contra el govern el 24 d’octubre.
  • Assalt al Palau d’Hivern, 25 d’otubre, el tsar i la seva família són afusellats.
  • Rússia surt de  la Primera Guerra Mundial, Tractat de Brest-Litovsk (3 de març de 1918).

Vídeo: La Revolució Russa. Octubre 1917

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 2n Trimestre, Tema 7. L'URSS, un nou model d'estat.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s