La política exterior: militarisme i expansionisme.

L’expansionisme nazi: la política exterior:

Hitler va dissenyar des de l’inici una política expansionista a partir d’un discurs de revenja en contra del Tractat de Versalles. Ja en el seu llibre Mein Kampf havia descrit els seus objectius per a la política exterior:

Expansió territorial d’Alemanya abans de la 2ª Guerra Mundial. Font: Història 4rt ESO. Santillana.

L’annexió a Alemanya de tots els territoris on hi havia minories de parla alemanya.
Ocupació de regions amb interès econòmic i demogràfic com a zones de colonització.

Dues eren les bases ideològiques d’aquest expansionisme:

Pangermanisme: idea de la unió de totes les poblacions d’Europa d’origen alemany.
- Teoria de l’espai vital: segons la qual els aris (raça superior) tenien el dret de conquerir territoris a costa dels eslaus i races races inferiors.
El procés d’expansió:
- Pla de rearmament: en contra de les disposicions del Tractat de Versalles es va restablir el servei militar obligatori i es va construir un exèrcit modern i potent.
- Al 1938 Alemanya va ocupar Àustria i la regió txecoslovaca dels Sudets.
- 1939: ocupació de la resta de Txecoslovàquia.
Producció industrial per sectors (1932-39) Font: Història 4rt ESO. Santillana.

Per fer possible l’aventura militar Hitler va dissenyar un pla econòmic capaç de solucionar el problema de l’atur i convertir Alemanya en una primera potència econòmica i militar:
- Política d’obres públiques: amb la que es va crear molta ocupació.
- Autarquia: desenvolupament d’una forta base industrial capaç d’abastir en la seva totalitat les necessitats del nou estat sense la necessitat d’importar productes.

Inversió pública per sectors (1928-38) Font: Història 4rt ESO. Santillana.

Desenvolupament d’una important indústria militar.

Evolució de l’atur (1932-39) Font: Història 4rt ESO. Santillana.

Vídeo. La Conferència de Munich

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.

Mostra totes les entrades de Josep Maria Bofarull →

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31